Com que este és el meu blog, i jo açí puc escriure en la llengua que a mi em parega, vaig a escriure esta entrada en valencià per a parlar de la festa descrita en tantes nombroses ocasions com ''festa de llum i color''. Per suposat que estic parlant de les Falles.
Ja sé què pensareu. ''Ja està açí el típic tio de poble que vol parlar de la festa major''. Doncs... Si, potser vulga parlar de les Falles perquè és la festa valenciana per excel·lència. Però bo, deixem-ho en que vull parlar i punt.
Les Falles, tradicionalment, són una festa en honor a Sant Josep. Segurament tots els que lligen açò ho sapien però jo ho recorde. Els carpinters de la ciutat de València, allà per l'Edat Mitjana, supose (podria mirar-lo a Viquipedia però preferix confiar en la meua saviesa), acumulaven tot el que els sobrava del treball durant l'any, i el cremaven el dia de Sant Josep, en honor al sant. Açò ha pres tradició i ara s'ha convertit en el que podem vore des del dia 1 de març fins al 19 del mateix mes, i més enllà, quasi fins a que comença maig, pels carrers i per tot arreu.
I què és el que passa? Doncs ho explicaré amb una conversa que vaig tindre fa uns dies sobre aquest tema. El meu interlocutor (a qui dec molt de respecte) està en contra de la festa regional valenciana, i em feia pensar en dos arguments. El primer, de caràcter econòmic: es gasten millons d'euros a les Falles, encara que estem enmig d'una crisi econòmica brutal. Ell mateix sabia com rebatre este argument, dient que les Falles porten a la ciutat més diners dels que s'emporten en gastos, i són un al·licient turístic important per a l'hostaleria valenciana.
Però el segón argument (és més important per això canvie de paràgraf) era de tipus moral. El meu interlocutor argumentava que, mentre, per causa de la crisi que hem comentat abans, hui mateix hi ha gent que no té casa, ni menjar, ni molts altres serveis bàsics a València, per estes dates s'estan gastant milers i milers d'euros en oci a la mateixa ciutat. Estem ficant l'oci per davant de la persona que patix pobresa o altres problemes socials.
Açò deia el meu interlocutor, i per a este argument no hi ha resposta. Que què s'hauria de fer? Potser sacrificar un poc del nostre oci per a ajudar els més desfavorits, o... qui sap?. Jo ho deixe ahí i que cadascú faça la seua reflexió.
Jo soc el primer que m'ho passe bé a les Falles i que disfrute d'elles, però potser ho podriem fer pensant en els que no poden gaudir d'elles com nosaltres i donar-los més importància que al nostre oci.
Amb res més que dir-li al món.
2 comentarios:
Molt bonica la teua entrada, però el primer de tot una petita correcció, les falles començen el tercer diumenge de Febrer... No passa res.
El segon és expressar el meu malestar cap a interlocutor, que presumeixo que no és valencià i crec que ja se qui és, però el meu malestar és perquè aquest tio no s'ha parat a pensar que les falles surten de les donacions dels fallers com jo, que rigorosament paguem els nostres 1000 euros anuals lliurement(és una mitjana), i amb aquests diners podem fer el que vulguem, a més amb aquestes donacions creem llocs de treball, que fan falta ja que el Govern sembla que només és capaç de destruir ... Amb això ja el problema moral que planteja el teu interlocutor se'n va al garete. I finalment, potser el Govern no crea empreses públiques, o dóna subvencions perquè d'aquesta manera es creen llocs de treball i es generi riquesa ... El Govern no dóna els diners a fons perdut als pobres, a fundacions, així doncs de la mateixa manera els fallers crearem llocs de treball i riquesa de la mateixa manera que ho fa el Govern, però a més sense corrupció i gaudint de les nostres festes i cultura, que veritablement es fomenta i eficaçment, no com ho intenten fer els polítics.
Sense res més que comentar al teu blog, Jusan.
Tu només has parlat de diners, no de persones. L'argument moral parla de la gent que està al carrer mentre nosaltres estem de festa. No se'n va al garete perquè es creen llocs de treball. Si això està molt bé, però no té res a vore amb el que jo he dit.
Publicar un comentario