Una festa de llum i color

Com que este és el meu blog, i jo açí puc escriure en la llengua que a mi em parega, vaig a escriure esta entrada en valencià per a parlar de la festa descrita en tantes nombroses ocasions com ''festa de llum i color''. Per suposat que estic parlant de les Falles.

Ja sé què pensareu. ''Ja està açí el típic tio de poble que vol parlar de la festa major''. Doncs... Si, potser vulga parlar de les Falles perquè és la festa valenciana per excel·lència. Però bo, deixem-ho en que vull parlar i punt.

Les Falles, tradicionalment, són una festa en honor a Sant Josep. Segurament tots els que lligen açò ho sapien però jo ho recorde. Els carpinters de la ciutat de València, allà per l'Edat Mitjana, supose (podria mirar-lo a Viquipedia però preferix confiar en la meua saviesa), acumulaven tot el que els sobrava del treball durant l'any, i el cremaven el dia de Sant Josep, en honor al sant. Açò ha pres tradició i ara s'ha convertit en el que podem vore des del dia 1 de març fins al 19 del mateix mes, i més enllà, quasi fins a que comença maig, pels carrers i per tot arreu.

I què és el que passa? Doncs ho explicaré amb una conversa que vaig tindre fa uns dies sobre aquest tema. El meu interlocutor (a qui dec molt de respecte) està en contra de la festa regional valenciana, i em feia pensar en dos arguments. El primer, de caràcter econòmic: es gasten millons d'euros a les Falles, encara que estem enmig d'una crisi econòmica brutal. Ell mateix sabia com rebatre este argument, dient que les Falles porten a la ciutat més diners dels que s'emporten en gastos, i són un al·licient turístic important per a l'hostaleria valenciana.

Però el segón argument (és més important per això canvie de paràgraf) era de tipus moral. El meu interlocutor argumentava que, mentre, per causa de la crisi que hem comentat abans, hui mateix hi ha gent que no té casa, ni menjar, ni molts altres serveis bàsics a València, per estes dates s'estan gastant milers i milers d'euros en oci a la mateixa ciutat. Estem ficant l'oci per davant de la persona que patix pobresa o altres problemes socials.

Açò deia el meu interlocutor, i per a este argument no hi ha resposta. Que què s'hauria de fer? Potser sacrificar un poc del nostre oci per a ajudar els més desfavorits, o... qui sap?. Jo ho deixe ahí i que cadascú faça la seua reflexió.

Jo soc el primer que m'ho passe bé a les Falles i que disfrute d'elles, però potser ho podriem fer pensant en els que no poden gaudir d'elles com nosaltres i donar-los més importància que al nostre oci.

Amb res més que dir-li al món.

Novetats a la música en català.

Feia temps que no escrivia una entrada en valencià, així que he decidit escriure'n una. I de què vaig a parlar? Doncs de l'únic tema que sé parlar: la música en català.

Deixar clar que no dic ''música en valencià'' perquè els músics que n'hi ha a la Comunitat tambè canten en català, així que...

En els últims mesos he estat escoltant dos grups per damunt de la resta: ''Manel'' i ''Els amics de les arts''.

Dels primers destacar la seua rítmica i les seues lletres poètiques i les melodies tranquiles que hi ha a les seues cançons. De Manel he descobert recentment, gràcies a un amic, ''Al mar'', i gràcies a un altre ''Benvolgut''. Són dos cançons d'amor, (més o menys) i de les que ja coneixia, ''Pla quinquennal''. Aquesta ja l'he ficat en algunes altres entrades.

I dels altres, ''Els amics de les arts'', tambè és un grup del que ja vaig parlar, però no m'ha deixat d'agradar. Algunes cançons com ''Jean-Luc'' o ''Liverpool'', m'encanten, sobre tot la segona, que no em canse d'escoltar-la.

I, què més dir? Doncs, he sentit parlar d'un cantautor de Xàtiva, de la línia de Raimon, que es diu Feliu Ventura. Té al menys una cançó bona, perquè és l'única que he escoltada d'ell, i per ella sé que és de la línia de Raimon, es diu ''Prometença''.

Sense més que dir-li al món. Fins ara.

Música. Sopa de Cabra, Bona nit malparits!

Be, com que fa temps que no escric una entrada en valencià, doncs que m'he animat a escriure-n una més.

Sopa de Cabra fou un grup de rock català que va nàixer a l'any 1986, format per Joan Cardona, Josep Thió, Frances Lisisic, Josep Bosch, Jaume Soler, Eduard Font, i lliderat pel cantant Gerard Quintana.

Aquest grup gironí, dissolt el 2001, té un estil únic dins de la música catalana, perqué uneix el pop i les guitarres acústiques a la llengua i a la veu de Quintana, que canta lletres de cançons d'amor, de terres de somni i de forasters condemnats a vagar per la ciutat.

Mai van acceptar que se'ls posés dins del grup conegut com ''RockCatalà'', encara que ells havien sigut els principals iniciadors d'aquest moviment musical.

Entre els seus concerts més coneguts i més cèlebres està ''Bona nit malparits!'' que va ser el concert que posà punt i final a la trajectòria del grup. Són quintze cançons que se succeeixen amb sorprenent facilitat. Amb Gerard Quintana al micròfon, els Sopa de Cabra fan un recorregut de tota la seua discografia, començant amb ''Si et va be'', i passant per cançons com la mítica ''L'Empordà'', que els donà la fama, i la versió elèctrica de ''Camins''.

És, en resum, una actuació immillorable per a qualsevol altre grup català (al menys que jo conegui), i un dels concerts més històrics del ''RockCatalà'', que fa recordar a aquell multitudinari al Palau Sant Jordi.

És també un resum de la seua trajectòria musical, que començà als vuitanta i terminà ja fa deu anys, encara que s'han alçat veus que anuncien la seua tornada als escenaris. Qui sap, potser tornen a fer un altre ''Bona nit malparits!''. Ja ho veurem.

Pop català.

Bo, doncs que m'he animat a escriure una entrada en valencià.

Aquests últims anys he investigat sobre la música en català i en valencià. Vaig començar escoltant Lluis Llach, Raimon, es a dir, La Nova Cançó.

La Nova Cançó fou un moviment musical que va sorgir a Catalunya i València als temps de la dictadura franquista. Fou una mena de ''Cançó protesta''. A ella pertanyen artistes com Joan Manuel Serrat o Lluis Llach, ja mencionat. Cançons de protesta, doncs, per eixemple, ''Al vent'', de Raimon (valencià) o ''L'estaca'' de Lluis Llach (català). Encara que no totes les cançons d'aquest moviment eren per cuestions socials.

I, després de la Nova Cançó, què? Doncs vaig descobrir de mà d'un català el Rock Català (encara que no per tindre eixe nom no n'hi han cantants no-catalans). Grups com ''Sopa de cabra'' o ''Antònia Font''(mallorquins), que van escriure cançons quasi mítiques com ''L'Empordà'' o ''Batiscafo Katiuskas''.

Fa uns quants dies vaig veure a la tele una notícia sobre el moviment musical actual en la nostra llengua. Es diu ''Pop català'', i els grups que més destaquen són ''Els amics de les arts'', ''Manel''. I, per terminar, vull cridar l'atenció sobre un grup valencià: Obrint Pas. No he escoltat moltes cançons seues, i n'estic en procés. Només puc dir que cançons com ''A València'', ''Alça't'' o ''Som'' mereixen una mica d'atenció. De Manel, ''Pla Quinquennal'' està molt be, i de Els Amics de les Arts, ''Liverpool''.

Per a qui l'agrade la música en la nostra llengua, sense parar-se a mirar si tenen o no sentiments independentistes, aquests són els grups que pot escoltar.